La Guida Sellarès, mare d’aquella magna obra diatonística intitulada "La Mare dels Ous”, que ben aviat veurà una reedició, ens encalça ara per darrera, com qui et tapa els ulls amb les mans i et demana “qui soc?" , i ens fa present un primer compacte autoeditat, autodibuixat i autoabotonat.

Si aquell patracol espiralat -pensat per a resistir damunt el faristol els embats d'una tramuntanada- ja era una mostra  evident i generosa de coratge musicològic i de filoacordionisme devocional, el lliurament d’aquest petit compendi sonor d’ara, no ens sembla pas cosa menor, malgrat la discrecció com es presenta.

Fa uns quants anys, la Guida aparegué una tarda d’estiu a Sant Hilari Sacalm amb un cistell ple de tonades i ens va confessar -als congregats- els Secrets d’un diatònic. Es veu que eren secrets de debò, i de la panxa (o de la manxa) estant, s’han anat cuinant, a foc lent, amb molt d’amor, amb molt d’art i amb molt bones companyies.

I tot plegat per què? ens podem preguntar, i la resposta ens la dóna amb la música plaent, amb el ritme fefaent i el clima més escaient. Amorosa, melindrosa, prem la manxa captivadora i ens convida a la festa, a entrar en dansa amb l’embruix dels sons que cantussegen un bell elogi del diatònic.