Tonalitat de Sol

G1

 
arxius adjunts
Download this file (AmbitG1.pdf)AmbitG1.pdf235 Kb

G1. El serpent de Manlleu

15. El serpent de Manlleu

Aquí en tenim aquesta bonica i genuïna versió, treta del poble de Manlleu,  que ha estat recollida per la Guida Sellarès, reconeguda acordionista osonenca. Es tracta de la versió que canten els joves a la festa del Serpent. Tal vegada alguns de vosaltres n’havíeu baixat la versió anterior, treta del Punt de Trobada n1.

arxius adjunts
Download this file (15.serpent.pdf)15.serpent.pdf61 Kb

G1. El gegant del pi

16. El gegant del pi

Tal com dèiem a la canço 9, l'acompanyament a negres fa que la cançó es pugui tocar més de pressa, per tant podria resultar interessant començar amb un acompanyament a corxeres si resulta més còmode. La segona part de la cançó és una variació que consisteix en una modulació, és a dir, la cançó sona en un altre to, concretament en Re, que és el to de la fila de fora quan toquem obrint. Si la primera lectura (tan sols melòdica) es fa amb atenció no hi ha d'haver cap problema.

 

arxius adjunts
Download this file (16.elgdelpi.pdf)16.elgdelpi.pdf81 Kb

G1. Quinze son quinze

 

8. Quinze són quinze
Abans de començar a tocar aquesta primera cançó d'aquest nou àmbit convé explorar l'escala que apareix en el document anterior, a poc a poc, amb un so llarg i plè, i en els dos sentits: ascendent i descendent.

arxius adjunts
Download this file (08.quinze.pdf)08.quinze.pdf65 Kb

G1. La gallina pollicana

9. La gallina ponicana

Encara que la proposta d'acompanyament és a negres, es pot també treballar la mà esquerra a corxeres en primera instància si resulta més còmode. Després ens adonarem que quan l'acompanyament és a negres la cançó es pot tocar una mica més ràpida.

arxius adjunts
Download this file (09.gallina.pdf)09.gallina.pdf60 Kb

G1. El poll i la puça

10. El poll i la puça

En aquest tema es pot apreciar que el xifrat harmònic que apareix a la partitura és més aviat orientatiu. De vegades el baix utilitzat, pel fet d'ocupar el temps fort de cada compàs, defineix més l'harmonia que el propi acord que, en funció dels moviments de la manxa, va canviant de G a D.

arxius adjunts
Download this file (10.elpoll.pdf)10.elpoll.pdf81 Kb

G1. Eth balh pla de Canejan

11. Eth balh pla de Canejan

En el compàs 11 d'aquest ball pla hi ha tres notes doblades a un interval de tercera. Podríem destacar i accentuar aquestes notes aportant un caràcter peculiar a la dansa.
També podríem aplicar un ornament anomenat picotatge (a títol preliminar) als compassos 9 i 13; consisteix en afegir la nota Re inferior (dit 1) després de cada una de les tres notes, resultant així un compàs de 6 corxeres. S'ha de provar sense córrer.

arxius adjunts
Download this file (11,canejan.pdf)11,canejan.pdf83 Kb

G1. Montanhes araneses

12. Montanhes araneses

Aquesta bella melodia de Montanhes araneses és considerada un himne a Val d'Aran. Podem sonar tan sols la mà dreta amb una cadència lenta i les notes llargues i plenes. A continuació podem acompanyar amb el baix i l'acord plegats, amb una durada de blanca i el tercer temps en silenci a cada compàs. Finalment l'acompanyament proposat.

arxius adjunts
Download this file (12.montanhes.pdf)12.montanhes.pdf55 Kb

G1. Perdiueta

13. Perdiueta

Aquesta canço s'ha tornat a fer molt popular darrerament gràcies al cant improvisat. Consisteix en cantar una vers octosíl·lab el solista i repetir-lo el cor, així el glosador té temps de pensar el vers i la rima següent.

arxius adjunts
Download this file (13.perdiueta.pdf)13.perdiueta.pdf91 Kb

G1. Polca avaironesa

14. Polca avaironesa

Una proposta si us agrada aquesta polca: apliqueu el picotatge a la segona part. Quan el tema ja estigui ben controlat, apliqueu la nota Re inferior (dit 1, igual que en el tema 11) després da cada corxera obtenint així sèries força llargues de semicorxeres. Cal treballar-ho a part i a poc a poc, només amb la mà dreta, primer ben lligat, després ben picat, com si fós un exercici. Finalment poseu-hi l'acompanyament.

arxius adjunts
Download this file (14.avaironesa.pdf)14.avaironesa.pdf100 Kb