Les melodies tradicionals a ritme de galop es corresponen amb formes de ball lleugerament saltat, com ara les farandoles, les sardanes antigues i les corrandes a casa nostra, les tarantel·les al sud de la península itàlica, les gigues irlandeses i un llarg etcètera. El ritme sincopat de l'acompanyament (que sens dubte ajuda a potenciar aquest caràcter de la dansa) haurà de ser per tant regular, precís i polit, perfectament encadellat amb els moviments de la manxa. Per cert, atenció a la nota fa# del compàs n.13: és fàcil de localitzar a l'altre rengle amb el dit petit.