Inici

L’Acordionada de Tortellà, una festa per gaudir la música popular

Detalls: Categoria: Notícies

La vila de Tortellà (Alta Garrotxa) acull el proper dissabte 24 de setembre la setena edició de L’Acordionada. Al llarg de tota la jornada es fan activitats a l’entorn de la música d’arrel i l’acordió de la mà de reconeguts intèrprets. També hi ha una fira de lutiers i de llibres relacionats amb la cultura popular.

D’hora, al matí, comencen els tallers d’acordió diatònic: Carles Belda impartirà el de rumbes al diatònic i Alba Tomàs, el de nivell inicial per als qui volen començar o perfeccionar la seva tècnica d’interpretació. Més tard, hi haurà una cercavila on participen tots els músics, concert vermut i dinar amb cantada de corrandes. A dos quarts de cinc, a la Plaça Mercat, començarà el concert que té com a protagonistes els acordionistes, tot i que els acompanyen formacions molt variades. La jornada s’acaba amb una vetllada festiva al Cafè Roc, la Ja’m tocaràs, on tothom qui vulgui pot venir a cantar i ballar.

Un poble de músics

Tot i ser un poble petit, Tortellà sempre ha tingut una important tradició musical. Fins a mitjan del segle passat, l’activitat de la comarca es centrava en el treball al bosc i la fabricació de culleres de boix i espardenyes. Els joves, al mateix temps que aprenien l’ofici d’espardenyer o culleraire, s’iniciaven en la música com una manera de complementar els ingressos familiars. Bona part d’aquells músics eren sense solfa, és a dir, sense estudis oficials de músic, però eren els qui feien ballar tothom als pobles de la Garrotxa i comarques properes. Avui, tot i que ja no queda “un músic a cada casa”, com deien, encara és molt present la seva empremta.

L’acordió i el violí havien estat els instruments clàssics presents en aquestes valls de la muntanya prepirinenca. Tortellà, situat a la plana del Llierca, és poble de cobles i orquestres (hi va haver fins a tres cobles-orquestra alhora) i compositors de renom, com Manel Saderra.

El M.A.LL.

L’any 2008 un grup d’amics i músics van fundar l'associació Músics Associats del Llierca i decidiren organitzar la primera edició de L’Acordionada de Tortellà després de fer un concert al Cafè Roc, local que és un altre gran clàssic de la comarca. La intenció era fer memòria de la força musical que havia tingut i tenia la Garrotxa, posar en valor la música d’arrel i, en especial, els músics de muntanya.

Uns quants anys després, tot i que hi ha hagut algun parèntesi, L’Acordionada de Tortellà es manté com a referent de la música de qualitat interpretada amb aquest humil –que no senzill– instrument. Són molts els joves que van venir a les primeres edicions a fer els tallers amb Perepau Ximenis o Guida Sellarès i que ara son reconeguts intèrprets arreu de Catalunya.

Enguany, com l’any passat, hi haurà Fira de lutiers amb Sedo Garcia, Gerard Termes, Cesc Sans, Acordions Beltuna i una parada de llibres, Tradillibreria, llibreria de Cultura Popular i Tradicional.

Així, l’edició de 2016 serà una completa jornada festiva: des dels tallers a la cercavila, dinar popular, corrandes, concert, la Ja’m Tocaràs a la nit... Tot vida i música per a tothom.

Més informació:

https://acordionada.wordpress.com/
https://www.facebook.com/acordionadatortella/
https://twitter.com/acordionada

Carles Belda: 24 RUMBES PER DIATÒNIC

Detalls: Categoria: Notícies

Salutació. L’enhorabona al diatonisme català. El diatonisme és –a hores d’ara- una planta pròdiga de l’acordionitat. Un arbre de bona planta que va arrelant amb força, agradós de la terra nostra. A cops de manxa va arrelant i -com qui diu- a
cops de vent es despentina. Es despentina i canta, primfila, s’enamora, esbufega, gemega i crida. Tot això fa el diatònic, i després mandreja, ara mandreja i ara festeja, murri com ningú. Dir que festeja és poc, veieu com és, provocant, incitant, disbauxant, tarambana de mena, manxa de l’infern.

Orígens. Un bon dia em vaig trobar al llindar d’aquest petit univers de l’acordionitat i vaig entrar-hi decidit, no gaire conscient que emprenia viatge pel viarany del diatonisme, un autèntic submón -declarat independent- amb constitucions pròpies i una llei perdurable: la bisonoritat. Un quart de segle he
maldat solcant camins i dreceres, travessant alguns deserts, jardins i ciutats enteres. De tot el que he anat trobant puc dir-vos -sense maldat- que la més gran meravella, és la bisonoritat.

Referents. Deambulant erràtic pel submón inefable de l’estira i arronsa, ensopego amb tot d’éssers, mig rurals i mig urbans, decididament enderiats amb el giny Portàtil embotonat. Éssers que, a dalt de les muntanyes, es multipliquen i conflueixen en trobades internacionals. Veig, en aital bell panorama, estergir connexions ancestrals, empalmant les nits i els dies en gran festa Pobletana. Del cim estant trobí la Musa, els minairons a la Plana, i pels racons, galiMaties.

Testimoni. El 1997 vaig autoeditar el recull 24 Masurques Diatòniques
Progressives. La portada, un linòleum de l'autor, tirada (aprox.) 70 originals numerats. Peramoralart Edicions. Relligat a casa. Després en vingueren dues edicions més, amb espiral i sedé incorporat, fins arribar a la versió 2.0 que hom pot trobar al web diatonic.cat. Per amor a l’art es fan petites coses i si tenim sort -amb el pas del temps- n’anem veient les transformacions. Que tinguem sort –doncs- puig que La Mare (de Déu) dels Ous ens estima, i és clar i manifest que vivim -i gaudim- en Terra d’espores. Terra d’espores que em fa avinent aquella dita: ‘cada acordionista és com un bolet’. Sí senyor, una dita que la va dir -i la va explicar amb molt bones raons- l’autor d’aquest quadern que teniu a les mans, a qui avui, amb orgull i reverència, passo aquest testimoni.

Perepau Ximenis