Inici

D de DIATÒNIC, que toca la Cati Plana, aquella nina que als 80’s compartia escena amb els vells mites de les Trobades acordionístiques del Pirineu.

Va desplegant amb joia, brins de bisonoritat la noia. 
D de DOLÇAINA tortosina, que toca en Pau Puig, prodigi de la natura, eixint de Vinaròs i escampant-la en totes les direccions de la rosa dels vents.

Ens n’arriba airós el tornaveu, amb tonalitats d’arreu.
D de DOBLE BAIX, com dirien en anglès, però és com dir CONTRABAIX si ho diem en català, que toca en Custodio Muñoz, músic amb gran trajectòria.

Toca ritmes i harmonies, però quan cal fa melodies.
D de DIÀFAN, l’espai sonor que representen: el Triangle musical, que en Xavier Batllés esbossa i fins interpreta com cal. Una Sonateta aborígen, eixida del prolífic obrador, d’en Marcel Caselles -l'autor. O la Controvèrsia i acord, que en Ximo Caffarena ha sabut dur a bon port.
D de DELIKATESSEN: 5 Exercicis d’estil, que en Conrad Setó ens presenta, relligadets amb un fil. Chorisset de cantinela, servit calent-calent pel mateix Sergi Sirvent. Hi ha també El Bonsai de l’oncle, que potser un dia de festa, va inspirar l’Eduard Iniesta, ... sense oblidar Lo Milloret, el contrapàs, ailàs, aquí no puc ser imparcial, que aquest títol em delata, i per tant no en feu cabal.

 D de DEFUGIR, perquè defuig tòpics el sedé, sí, és un altre tòpic, ja ho sé, però és indubtable que ho fa, i ningú no ho podrà negar, puix la música l’han comandat, que fós escrita amb total llibertat.

 D de DEIXONDIT, perquè crec que li escau, el sedé és fresc però no és altiu, ans vital i alliberat, i així per tot plegat, trobo adient l’adjectiu.

D de DIVERTIT, és a dir: més que distret, perquè és enjoguessat, imaginari i DIVERS, i et millora l’estat d’ànim el dia que estàs dispers.

i ja per anar acabant ...

 D de DIRECTE, perquè volen fer una gira, i penso que déunidó, perquè segons que ells ens escriuen, tenen gran DISPOSICIÓ per realitzar els concerts, tant se val si els ho DEMANEN, en primavera o tardor.

ESCOLTA COM SONA:

Track 9: Lo Milloret, el Contrapàs

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

La Guida Sellarès, mare d’aquella magna obra diatonística intitulada "La Mare dels Ous”, que ben aviat veurà una reedició, ens encalça ara per darrera, com qui et tapa els ulls amb les mans i et demana “qui soc?" , i ens fa present un primer compacte autoeditat, autodibuixat i autoabotonat.

Si aquell patracol espiralat -pensat per a resistir damunt el faristol els embats d'una tramuntanada- ja era una mostra  evident i generosa de coratge musicològic i de filoacordionisme devocional, el lliurament d’aquest petit compendi sonor d’ara, no ens sembla pas cosa menor, malgrat la discrecció com es presenta.

Fa uns quants anys, la Guida aparegué una tarda d’estiu a Sant Hilari Sacalm amb un cistell ple de tonades i ens va confessar -als congregats- els Secrets d’un diatònic. Es veu que eren secrets de debò, i de la panxa (o de la manxa) estant, s’han anat cuinant, a foc lent, amb molt d’amor, amb molt d’art i amb molt bones companyies.

I tot plegat per què? ens podem preguntar, i la resposta ens la dóna amb la música plaent, amb el ritme fefaent i el clima més escaient. Amorosa, melindrosa, prem la manxa captivadora i ens convida a la festa, a entrar en dansa amb l’embruix dels sons que cantussegen un bell elogi del diatònic.